Okonomiyaki

Ja que fa temps que no sabem res de nuestro gran amigo Nobu (havia de venir a Barcelona aquest hivern però es veu que el metge li ha desaconsellat viatjar) parlaré una mica d'ell.

Molta gent ens preguntava i ens pregunta per què, després de tot el que expliquem, el vam tenir tan temps al Frikadero. I la resposta és senzilla: perquè tot i les diàries borratxeres, les bronques, i els vergonyosos espectacles als que ens ficava (com a mínim hi havia un bar on el coneixien i havia hagut de demanar perdó als cambers per la borratxera de la nit anterior), cuinava i fregava.

El que passa és que ja cap al final de la seva estada al Frikadero, ni cuinava ni fregava. Una pena, perquè no tenia preu veure'l a les 8 del matí fent flexions davant de la tele veient Hatori el ninja (ell li deia Hatoriko) moments abans de passar l'aspirador. I els plats que feia (es veu que havia sigut cuiner) estaven de conya.
De vegades els Habitants del Frikadero li demanàvem que ens fes un plat molt senzill (al Japó es menja a diari) però molt bo: l'Okonomiyaki.

En honor a la veritat val a dir que abans de conèixer-lo no havia menjat res de cuina japonesa, així que puc dir que gràcies a ell m'hi vaig aficionar. I ara cada cop que vaig a un restaurant japonès pregunto si tenen okonomiyaki, cosa que només he trobat a un restaurant.

Així que quan avui, de casualitat he trobat aquest enllaç on explica com fer-lo, se m'ha quedat aquesta cara:



Un dia d'aquests compraré els ingredients, em lligaré una cinta al cap, em posaré un parell de ganivets al cinturó i en preparé un. Estigueu atents que les fotos de l'espectacle segur que són humiliants!

Per cert, uns restaurants japonesos a Barcelona plenament recomanables:

• Senba Zuru (pots demanar sopar tranquil·lament a un dels seus tatamis sense recàrrec. Zona Sagrada Família.


• Teppan-ya: dels mateixos amos que l'anterior, restaurant recentment obert on pots menjar a la barra on fan el menjar, amb els cuiners fent mil i una parides (o espectacle) amb el menjar. 934464350. Zona Sagrada Família


• Hanagin: buffet lliure japonès on pots menjar tan com puguis. Més de 100 plats a escollir, tots cuinats a la vista i molt bons. Zona Enric Granados/Provença.

Què has dinat?

Els que llegiu normalment aquest blog sabeu que no acostumo a fer copy-paste de coses d'altres llocs d'internet, entre d'altres coses perquè El Frikadero és únic i inimitable.
Però avui faré una excepció per dos motius: el primer és perquè realment m'ha deixat sense paraules, i el segon és perquè va de japonesos.

Aquesta gent ens porten anys llum pel que fa a la tecnologia i a determinades arts....



Que no sigui aquest el motiu pel qual tenen els ulls estirats...

Es veu que aquest senyor és ni més ni menys que Egashira, el tio més famós del Japó en aquesta modalitat. Sembla ser que fan concursos i per mesurar la potència usen talc (ara queda el dubte de saber com l'hi posen).

Vist a CrazyJapan.

Si algú s'hi veu en cor, que ho comenti.

PD: Buscant qui coi és aquest personatge, he trobat aquest vídeo de gairebé 6 minuts. Senzillament aquesta és la prova que el Nobu ha sigut deixeble seu. Si no us ho creieu, veieu el vídeo.

Més de chindongus

Tal com avançava en aquest article, vaig trobar per casualitat un llibre de chindongus. El sr Sáez me'l va regalar molt gentilment (gràcies!) i aquí en comparteixo unes imatges que, aquest cop, sí que valen per 1000 paraules. Us les he posat a tamany original perquè en pogueu contemplar millor tota l'esplendor, així que recordeu que fent clic sobre cadascuna d'elles es mostraran a tamany real. Apa, aquí van:

He vist la llum!

Senyores i senyors, hem de fer una aturada obligada a les nostres atrafegades vides per contemplar el que acabo de descobrir (i que porta molts anys inventat): es tracta del Chindongu , un "art" japonès que consisteix en idear, dissenyar, crear i fabricar invents el més estúpids per la vida cotidiana.

Sense anar més lluny, ahir vaig coincidir amb el sr Sáez i vam acabar a una botiga de còmics, per donar un cop d'ull a les frikades que li agraden. No tenia cap interès especial en entrar, tret d'acompanyar-lo, fins que allà dins, entre frikis i comics per pre-adolescents vaig veure aquest llibre:

Llavors era jo qui no volia sortir de la botiga, després d'haver trobat aquesta joia que m'havia passat desapercebuda durant tant de temps. Em penso que la portada és prou explícita i no necessita cap més comentari, però com tots deveu estar esperant (ja parlo amb plural...com si aquest blog se'l llegís gaire gent!), unes imatges valen més que 1000 paraules:

Amb lo pervertits que són els japonesos, aquest invent deu ser un èxit de vendes... A més, no t'obliga a canviar-te la roba interior ;)


Problemes per posar-te gotes als ulls? Ja no, amb aquestes ulleres-embut no et regalimarà el col·liri per la cara mai més!


Segur que t'ha passat alguna vegada no poder-te menjar una sopa-miso amb noodles degut a lo calenta que estava... doncs problema resolt amb aquest pràctic ventilador tan fàcil d'usar!

Si de cas, per si hi ha algun aficionat a la sala a aquesta nova forma de creació, copio i enganxo els 10 manaments del Chindongu que tot ésser vivent hauria de tenir presents:

1. NO PODRÁS UTILIZAR NINGÚN CHINDOGU
   Por definición, un chindogu es algo casi-útil. En el momento que puedas llegar a utilizar realmente una de estas creaciones, se pierde uno de los valores fundamentales de la filosofía del proceso creativo de un chindogu. "Herramienta extraña o deformada", es decir, los famosos inventos inútiles que a los nipones les gusta tanto diseñar. Incluso existe una Sociedad Internacional del Chindogu en la que se establecen las reglas que permitirán a una determinada idea entrar (o no) en el Olimpo de los Chindogus.
2. DEBERÁS FABRICAR EL CHINDOGU
   Es fundamental. Un chindogu es un objeto, no una idea. Y como tal, debe existir realmente, y debería poder ser usado aunque no se pueda usar.
3. EL CHINDOGU CONTENDRÁ EL ESPÍRITU DE LA ANARQUÍA
   Así como el arte moderno se define como "arte por el arte", sin tener que estar sujeto a ninguna regla ni norma, el chindogu es el objeto por el objeto, sin (casi) ninguna utilidad práctica.
4. ENCONTRARÁS TU CHINDOGU ENTRE LOS OBJETOS COTIDIANOS
   Un chindogu PARECE que sirve para algo, aunque no sirva realmente para (casi) nada. Y cualquier persona debe ver claramente que parece que sirve para algo. Un producto orientado a solucionar un problema de, por ejemplo, el gremio de los lampistas o de los carpinteros, dejaría de ser inmediatamente un chindogu.
5. NO VENDERÁS JAMÁS UN CHINDOGU
   Este es uno de los mandamientos más importantes, si no es el que más. Si un chindogu fuera vendido, pasaría a ser un objeto útil para la persona que lo compra, y eso lo descalificaría como chindogu.
6. EL CHINDOGU DEBERÁ EXISTIR PARA ALGO MÁS QUE HACER REÍR
   Un chindogu no debe ser gracioso porque sí. Lo que sucede es que normalmente, como dice el refrán, se matan moscas a cañonazos.
7. NO PODRÁS HACER NINGÚN TIPO DE PROPAGANDA CON UN CHINDOGU
   Al hacer propaganda, el chindogu pierde su pureza. El chindogu no debe ser casi-útil, sino que, además, no debe usarse. Y el uso en la publicidad sería un uso, al fin y al cabo.
8. EL CHINDOGU NO ABORDARÁ NINGÚN TABÚ
      La Asociación Internacional del Chindogu ha establecido que un chindogu no puede ser soez, vulgar ni ser una broma que atente contra el carácter sagrado de los seres vivos.
9. JAMÁS PATENTARÁS UN CHINDOGU
   La creación de un chindogu es un acto altruísta. Además, una patente sirve para proteger la utilidad de una determinada creación. Y ¿no habíamos quedado en que un chindogu es casi-útil?
10. LOS CHINDOGU NO TENDRÁN PREJUICIOS
    Un chindogu no puede ni debe servir para que un determinado colectivo tenga ningún privilegio sobre otro.

Després d'aquesta experiècia quasi-lisèrgica, deixo una proposta a l'aire: es pot fer un ranking entre comercials a veure qui és capaç de vendre més chindongus? Fins i tot potser tenen un espai reservat a la Teletienda, abans que el Rappel!

Això explica moltes coses

Cada dia quan vaig cap a la feina, en comptes de mirar quants minuts tard arribo, prefereixo mirar cap al cel, potser hi ha alguna cosa més interessant que el que em trobaré dins de la meva gàbia. Ja sé que puc mirar que no m'atropelli ningú quan creo el carrer, però com que vaig caminant no em fan por els autobusos; ja sé que puc anar mirant què trepitjo, perquè un dia m'emportaré una merda de gos per davant (i si això ha passat algun cop no me n'he adonat).

Bé, la qüestió és que un d'aquests dies em vaig fixar en un dels posters penjats dels fanals que anuncien coses, i a partir de llavors puc entendre aquella actitud més salvatge que adoptava el Nobu en determinats moments: no és que anés com una cuba i per això es tornés agressiu i es dediqués a donar cops de puny i patades a les portes, sinó que es tracta d'un fet diferencial (com dirien els psicòlegs) del lloc d'on va venir. Senyores i senyors, aquí l'explicació gràfica:



En efecte, algun veterinari ha portat a la ciutat un col·lectiu de japonsesos salvatges que durant aquests dies es poden veure al seu hàbitat natural, envoltats de fusta i coses per picar i destrossar, perquè es desfoguin. Mentrestant i de forma paral·lela, diverses associacions han preparat xerrades i debats per explicar que en el fons no és que siguin violents, simplement són d'un altre continent.

PD: Ja disculpareu la sequera d'actualitat d'aquestes últimes setmanes, però és que entre les poques novetats i el poc temps que he tingut per posar-me tranquil·lament davant del PC, aquest lloc semblava mort. Però no.